Mètode auma per decidir l’electrificació de la calor de procés abans de demanar pressupostos.
Cada vegada rebem la mateixa pregunta en plantes molt diferents: «ens interessa electrificar la calor de procés?». La resposta honesta és que no depèn de la tecnologia. Depèn de tres números que es poden calcular en poques setmanes amb dades reals de la planta. Fer-ho abans de demanar pressupostos estalvia decisions cares — especialment ara, amb la subhasta de calor industrial del Fons d’Innovació europeu admetent projectes de més de 10 MW a partir de 80 °C.
1. El salt tèrmic real, no el del catàleg
El primer número no és la potència: és la diferència entre la temperatura de la font freda disponible i la temperatura útil que exigeix el procés. Aquest salt és el que fixa el coeficient de rendiment (COP) assolible en condicions reals.
En aplicacions industrials, les bombes de calor treballen habitualment amb COP d’entre 2 i 5. Cada 10 °C de salt tèrmic addicional els erosiona de manera notable. Per això el primer que mirem no és la caldera que es vol substituir, sinó si a la planta hi ha calor residual a 40-60 °C que avui es dissipa: refrigeració de compressors, condensats, efluents industrials, aire d’extracció o aigua de refrigeració. Sense una font freda decent, el projecte neix coix.
Un error freqüent és aplicar la temperatura de disseny del procés en comptes de la que realment necessita a l’entrada. Un procés a 90 °C pot rebre alimentació a 65 °C si s’hi integra recuperació prèvia. Aquest tipus d’ordre és, sovint, la diferència entre un projecte inviable i un projecte rendible.
2. La ràtio de preus electricitat/gas, no el preu de l’electricitat
El segon número és una divisió. El COP mínim per empatar amb una caldera de gas és, aproximadament, el preu de l’electricitat dividit pel preu del gas i multiplicat pel rendiment de la caldera.
Amb electricitat a 110 €/MWh, gas natural a 35 €/MWh i una caldera al 90 %, el llindar és un COP d’uns 2,8: per sota d’aquest valor, es perd diner cada hora de funcionament. La conclusió pràctica és que el projecte es guanya o es perd tant en la contractació energètica i en el perfil horari com en la màquina.
Dos factors mouen aquest llindar a favor de l’electrificació any rere any: el cost creixent del CO₂ del gas dins del règim de comerç d’emissions (i, a partir de 2027, dins de l’EU ETS 2 per als combustibles fòssils no coberts fins ara), i la disponibilitat d’energia renovable a preus baixos a determinades hores del dia. Aprofitar les hores solars amb integració d’autoconsum o contracte PPA canvia radicalment la viabilitat.
3. Les hores equivalents de funcionament
El tercer número és el que sol decidir la inversió: hores anuals a càrrega útil. Una bomba de calor d’alta temperatura té un CapEx específic molt superior al d’una caldera de gas equivalent, i només l’amortitza si treballa moltes hores.
Per sota d’unes 3.000-4.000 hores equivalents anuals, gairebé sempre és millor començar per recuperació de calor passiva, integració tèrmica del procés (pinch analysis) i control avançat, i deixar l’electrificació per a una segona fase quan el perfil operatiu ho justifiqui. No és renunciar a l’electrificació: és ordenar les inversions per maximitzar el retorn.
Per què val la pena fer els números ara
La subhasta de calor industrial del Fons d’Innovació ha seleccionat 65 projectes en la darrera convocatòria, 24 dels quals a Espanya. La convocatòria 2026 admet bombes de calor amb COP superior a 1,5 en projectes de més de 10 MW a partir de 80 °C — un llindar tècnic accessible per a un ventall ampli de sectors: químic, agroalimentari, paper, tèxtil, tractament de fangs.
A això s’hi afegeixen les línies estatals: el Programa INNOVAE 2026 amb 115 M€ per a projectes singulars d’estalvi energètic industrial, els certificats d’estalvi energètic (CAE) recentment impulsats pel RD-llei 7/2026, i les deduccions fiscals per inversions en eficiència. Els ajuts són reals i estan oberts.
Qui arriba amb el balanç tèrmic fet, el salt caracteritzat i les hores comptades es presenta amb un projecte defensable. Qui arriba amb una estimació de catàleg, no.
Com ho fem des d’auma
A auma auma fem aquest exercici com el que és: enginyeria de dades i de procés abans que decisió d’inversió. Balanç tèrmic complet, corba de demanda de calor per nivell de temperatura, inventari de fonts fredes disponibles i cas base econòmic amb sensibilitats a preus energètics i a hores de funcionament.
Sense producte propi a col·locar: els 33 anys d’independència ens serveixen precisament per poder dir «aquí encara no toca» quan els números no aguanten. Els nostres clients ens contracten precisament perquè entre la pressió comercial dels fabricants i la voluntat de descarbonitzar del comitè d’inversions hi ha un espai que només s’ocupa amb rigor tècnic i mesura independent.
Si tens una decisió sobre la taula, comença pels tres números. Si voleu, en podem parlar.