El 20 de març de 2026 el Reial decret llei 7/2026 va introduir a l'ordenament espanyol les Zones d'Acceleració Renovable (ZAR), la figura que la Directiva (UE) 2023/2413 (RED III) havia dibuixat per escurçar els terminis d'autorització de les instal·lacions renovables. El 15 d'abril el MITECO va obrir la consulta pública prèvia del reial decret que ha de desenvolupar els articles 14 a 18 d'aquell text: procediment de designació, criteris mínims i catàleg de mesures de mitigació. La consulta es va tancar el 15 de maig i el reglament, a hores d'ara, encara no s'ha publicat.
Aquest és el moment exacte en què convé entendre bé què canvia. Perquè la lectura ràpida que circula pel sector —«dins d'una ZAR ja no caldrà avaluació d'impacte ambiental»— és, com a mínim, incompleta. I decidir inversions a partir d'una lectura incompleta acostuma a sortir car.
L'avaluació es mou aigües amunt
El disseny de les ZAR no elimina l'avaluació ambiental: la desplaça en el temps i en l'escala. En lloc d'analitzar cada projecte de manera aïllada, l'anàlisi es fa primer sobre el territori, quan la comunitat autònoma delimita la zona, amb avaluació ambiental estratègica prèvia i participació pública.
Dins d'una ZAR designada, un projecte que apliqui les mesures del catàleg oficial podrà evitar el procediment ordinari d'avaluació d'impacte ambiental de la Llei 21/2013, però no s'allibera de justificar que hi encaixa.
El resultat pràctic és menys intuïtiu del que sembla: la feina tècnica no desapareix, es reparteix diferent. Part passa a l'administració autonòmica en designar la zona, i part es queda al promotor, convertida en una demostració d'encaix, no una defensa d'impactes.
Què quedarà dins i què quedarà fora
El règim bàsic estatal exclou en tot cas de les ZAR els espais de la Xarxa Natura 2000, els espais naturals protegits, els aiguamolls Ramsar, les àrees crítiques d'espècies amenaçades i els entorns de valor patrimonial singular. L'article 6.3 de la Directiva 92/43/CEE i l'article 46 de la Llei 42/2007 ja exigeixen una avaluació específica de repercussions per a qualsevol pla o projecte que pugui afectar un espai Natura 2000.
En sentit invers, la norma prioritza els sòls ja transformats: polígons industrials, sòls degradats, abocadors clausurats, pedreres. Per a un promotor amb cartera, això té una conseqüència immediata: el valor relatiu dels seus emplaçaments acaba de canviar. Una ubicació mediocre en recurs però situada en sòl degradat pot passar a ser més ràpida —i per tant més valuosa— que una ubicació excel·lent en sòl agrícola sensible.
El catàleg de mitigació és on es decidirà tot
Tot el règim penja d'una peça que encara no coneixem: el catàleg estatal de mesures de mitigació homogènies. Si és exigent i específic —parades per baixa velocitat de vent en períodes crítics de migració, sistemes de detecció i aturada per avifauna, tancaments permeables a la fauna terrestre, vigilància amb llindars de mortalitat—, les ZAR funcionaran. Si és genèric, generarà litigiositat, i el temps guanyat a la tramitació es perdrà als tribunals.
Per això la recomanació que fem als nostres clients és la contrària de la que esperen: no espereu el catàleg per començar a mesurar. Un cicle anual complet de seguiment d'avifauna i quiròpters no s'improvisa quan el reglament es publiqui. Qui tingui la sèrie de dades feta podrà demostrar l'encaix en setmanes; qui no la tingui haurà d'esperar un any sencer, tingui ZAR o no.
Tres detalls que sovint passen desapercebuts
Més enllà de les ZAR, el mateix text porta mesures amb efecte directe sobre la planificació:
1. Repotenciació amb increments fins al 25%. L'avaluació es limita a l'impacte incremental i redueix a la meitat els terminis administratius, amb reutilització de documentació.
2. Informes sectorials amb termini d'esmena. Quan en falten, l'òrgan ambiental requereix l'esmena amb un termini de tres mesos i, esgotat, continua la tramitació sense aquells documents. Una espasa de doble tall que premia qui té l'expedient ordenat.
3. Evacuació compartida per posició comuna. Obliga a acords entre promotors que, si no es negocien aviat, esdevenen el veritable coll d'ampolla.
I una quarta, per a projectes connectats a 132 kV o més: l'obligació de traslladar beneficis a les comunitats locals mitjançant processos de participació ciutadana. La llicència social deixa de ser una bona pràctica i passa a ser un requisit amb base normativa.
Què hi hauria d'haver damunt la taula, avui
Per a un promotor amb projectes en cartera, la preparació raonable abans que surti el reglament té cinc punts:
- Classificar la cartera segons la probabilitat que cada emplaçament acabi dins d'una ZAR
- Tenir en marxa el cicle anual de fauna allà on la decisió sigui rellevant
- Revisar els estudis d'impacte ja redactats per veure quina part es podrà reutilitzar
- Obrir la conversa d'evacuació compartida amb els promotors veïns
- Preparar el procés de participació local abans que aparegui el conflicte
Res d'això no és espectacular. És enginyeria de tramitació feta amb antelació, que és exactament la disciplina que separa un projecte que arriba a construir-se d'un que caduca en un calaix administratiu.
Com ho fem des d'AUMA
Acompanyem promotors en tot el cicle de tramitació ambiental de parcs eòlics i fotovoltaics: zonificació i selecció d'alternatives, estudis de fauna, estudis d'impacte ambiental, resposta a al·legacions i plans de vigilància ambiental.
33 anys sense matriu ni producte a col·locar: si l'anàlisi diu que un emplaçament no encaixarà en una ZAR i que el projecte no és viable, ho direm. És la manera més barata que coneixem d'estalviar diners a un client.
Si tens cartera en tramitació i vols saber quins projectes es beneficiaran de les ZAR i quins no, escriu-nos. Una sessió de treball de dues hores acostuma a ser suficient per veure-ho amb claredat.