El 18 de març d’enguany, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) va aprovar amb 195 vots a favor el seu Dictamen C/2026/3238 sobre el nou paquet legislatiu de xarxes elèctriques de la Comissió Europea. Es tracta d’un document extens i tècnic que analitza tres peces jurídiques clau: la Comunicació COM(2025) 1005 final, un nou Reglament sobre infraestructures energètiques transeuropees que substituirà l’actual RTE-E, i una Directiva d’acceleració dels procediments d’autorització que modificarà simultàniament la RED III, la Directiva del mercat elèctric i la Directiva del gas i hidrogen.
La magnitud del repte és extraordinària. Segons la Comissió, cal mobilitzar més d’1,2 bilions d’euros en xarxes elèctriques fins al 2040 per fer possible la transició energètica europea. Aquesta xifra es traduirà directament en tarifes de xarxa més altes, i és aquí on el CESE marca la primera línia argumental del dictamen: l’expansió de la xarxa no pot ser un factor que aceleri la desindustrialització europea. La qüestió de fons és quin marc regulatori permet compaginar aquesta inversió massiva amb la competitivitat industrial i l’assequibilitat per als consumidors.
Optimitzar abans que expandir: el primer canvi de paradigma
Un dels missatges centrals del dictamen és tan senzill de formular com transformador d’aplicar: cal prioritzar l’ús eficient de les xarxes existents abans d’ampliar-les. El CESE sosté que solucions de flexibilitat com l’emmagatzematge, l’autoconsum, les comunitats energètiques, els agregadors i la gestió de la demanda poden reduir substancialment les necessitats d’expansió física de la xarxa. Aquest enfocament té un doble benefici: menor cost per als usuaris finals i major acceptació social dels projectes que sí calgui construir.
La lògica encaixa amb el que ja s’està desplegant a Espanya via el Reial Decret 88/2026 sobre agregació i flexibilitat de la demanda, però el marc europeu proposa portar-ho més enllà. En particular, el CESE demana un èmfasi rellevant sobre els Gestors de Xarxes de Distribució (GRD), ja que la major part de la generació renovable, la demanda electrificada i els recursos de flexibilitat es connecten precisament a nivell de distribució, no de transport. Sense competències, recursos i incentius suficients per als GRD, la transició queda coixa a l’últim quilòmetre.
Tarifes d’injecció: senyals econòmics per als promotors
El segon bloc del dictamen és probablement el més tècnic i el que més afectarà els promotors renovables espanyols. El CESE reclama la revisió urgent del Reglament (UE) 838/2010, que fixa avui el límit de tarifes d’injecció en generació en 0,5 €/MWh. Aquest sostre, sostenen els ponents, contradiu el principi de reflectir costos que estableix el propi Reglament (UE) 2019/943 del mercat elèctric.
La proposta és substituir el sostre únic per sostres màxims i mínims amb tarifes basades en càrrega en lloc de volum. La motivació és clara: la generació allunyada dels centres de consum o ubicada en zones amb capacitat insuficient genera necessitats de transport i congestió que actualment no queden reflectides en el cost que suporten els promotors. Internalitzar aquests costos —de manera moderada i predictible— serviria també per reduir la pressió tarifària sobre els consumidors finals.
Per a promotors amb pipeline 2026-2030, aquesta és una senyal a monitorar amb atenció. El disseny futur de les tarifes d’injecció pot canviar substancialment el business case de projectes en zones perifèriques o congestionades.
Procediments d’autorització: recursos abans que terminis
El tercer eix del dictamen aborda l’accelerarció dels procediments d’autorització, tema d’especial rellevància per al mercat espanyol arran del debat obert amb el RDL 7/2026 sobre Zones d’Acceleració Renovable. La posició del CESE és matisada i mereix atenció.
D’una banda, dona suport a l’accelerarció, però amb tres cauteles importants. Primer, prioritza dotar les autoritats competents de recursos suficients abans d’imposar terminis rígids: sense capacitat administrativa, els terminis són inaplicables. Segon, demana excloure les decisions ambientals i les autoritzacions de connexió a xarxa del silenci administratiu positiu proposat per la Comissió, garantint transparència, qualitat i protecció dels drets de tercers. I tercer, defensa la participació pública com a condició estructural de la transició: la redistribució de beneficis econòmics no substitueix el dret d’informació i observació de comunitats locals, propietaris i ONG.
Aquesta posició del CESE convergeix amb els debats interns que s’estan produint a Espanya sobre les ZAR i sobre la relació entre agilització i qualitat de la tramitació ambiental. El marc europeu podria acabar sancionant o corregint parts del camí que Espanya ja ha iniciat.
Protecció asimètrica i indústria electrointensiva
Un aspecte que crida especialment l’atenció per al sector industrial és la reclamació del CESE d’una protecció asimètrica. Més flexibilitat en l’ús de la xarxa ha d’anar acompanyada de protecció reforçada per a dos col·lectius: els consumidors vulnerables amb baix potencial de flexibilitat, i les indústries electrointensives amb requisit de subministrament continu i estable per raons d’integritat i seguretat operativa. Aquesta distinció entre indústria flexible i indústria de continuïtat és una peça argumental útil per a molts sectors (química, siderúrgia, ceràmica, vidre, alimentació) davant operadors i regulador.
Què implica per a promotors, indústria i administracions
Per als promotors i utilities, el paquet legislatiu que s’aprovarà al llarg de 2026-2027 marcarà la propera generació d’autoritzacions. Val la pena seguir de prop els procediments legislatius 2025/0399(COD) i 2025/0400(COD) per anticipar els canvis que arribaran en due diligence, tramitació ambiental i estratègia regulatòria dels projectes.
Per a la indústria electrointensiva, la diferenciació que fa el CESE entre flexibilitat estructural i continuïtat operativa obre marge d’actuació davant els operadors de xarxa i el regulador. Cal preparar els arguments tècnics ara, no quan arribin les noves tarifes.
Per a les administracions públiques, la insistència en que els PNIEC guiïn els plans de xarxa i que hi hagi participació estructurada dels ens locals encaixa amb la necessitat de reforçar les capacitats de planificació territorial en matèria energètica.
A auma auma acompanyem promotors, indústries, utilities i administracions en aquesta interseccio entre energia, xarxa i tramitació. El nou marc europeu no és només una reforma regulatòria: és el disseny de la xarxa elèctrica que sostindrà la competitivitat europea durant les properes dècades. Els que sàpiguen anticipar-se —tècnicament, jurídicament i estratègica— seran els que millor la sabran aprofitar.