El passat 15 de juliol de 2024 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva (UE) 2024/1785, de 24 d’abril de 2024, per la qual es modifiquen dues normes clau del dret ambiental europeu: la Directiva 2010/75/UE sobre les emissions industrials (DEI) i la Directiva 1999/31/CE relativa a l’abocament de residus.
BOE.es – DOUE-L-2024-81092 Directiva (UE) 2024/1785 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de abril de 2024, por la que se modifican la Directiva 2010/75/UE del Parlamento Europeo y del Consejo sobre las emisiones industriales (prevención y control integrados de la contaminación) y la Directiva 1999/31/CE del Consejo relativa al vertido de residuos. . Aquesta reforma suposa un dels canvis més rellevants dels darrers anys en la regulació ambiental de les activitats industrials i ramaderes.
Tot i que la Directiva encara s’ha de transposar als ordenaments jurídics dels Estats membres, el calendari és clar: la data límit de transposició és l’1 de juliol de 2026. A partir d’aquest moment, les noves obligacions començaran a desplegar efectes reals sobre les administracions competents i, sobretot, sobre els titulars d’instal·lacions afectades. La pregunta clau és: què implica realment aquesta obligatorietat i com s’hi han de preparar les empreses.
Una reforma ambiciosa de la Directiva d’Emissions Industrials
La Directiva (UE) 2024/1785 no és una modificació menor. Respon als objectius del Pacte Verd Europeu i a la voluntat d’avançar cap a una indústria més sostenible, amb menys impacte ambiental i una millor protecció de la salut humana.
Entre els eixos principals de la reforma destaquen:
- un enfocament més integrat del control de la contaminació,
- la incorporació de criteris de rendiment ambiental més amplis,
- el reforç de la prevenció per davant de la correcció,
- i una major coherència amb les polítiques de descarbonització i economia circular.
Aquests canvis es tradueixen en noves obligacions legals que afectaran tant instal·lacions existents com noves activitats.
L’1 de juliol de 2026: una data clau
La Directiva estableix que els Estats membres han d’adoptar i publicar les disposicions necessàries per donar-li compliment abans de l’1 de juliol de 2026. Això significa que, a partir d’aquesta data:
- la normativa estatal i autonòmica s’haurà d’haver adaptat
- els nous criteris s’aplicaran en la tramitació de permisos ambientals
- s’iniciarà l’aplicació progressiva del nou règim a les instal·lacions existents, d’acord amb els períodes transitoris que es defineixin.
És important remarcar que no totes les obligacions s’exigiran de manera immediata a totes les instal·lacions, però la Directiva serà plenament obligatòria des del punt de vista jurídic. Això vol dir que qualsevol decisió administrativa adoptada a partir d’aquesta data haurà de tenir en compte el nou marc normatiu.
Principals novetats amb impacte directe sobre les empreses
Des d’una perspectiva pràctica, la reforma de la DEI introdueix canvis que poden tenir un impacte significatiu en la gestió ambiental de moltes activitats:
1. Sistema de gestió ambiental
S’estableix l’obligació que les instal·lacions afectades disposin d’un sistema de gestió ambiental estructurat, adaptat a la dimensió i a la naturalesa de l’activitat. Aquest sistema haurà de permetre identificar, prevenir i reduir els impactes ambientals de manera contínua.
2. Enfocament reforçat de les MTD
Les millors tècniques disponibles (MTD) guanyen pes no només com a referència tecnològica, sinó també com a eina per avaluar el rendiment ambiental global de les instal·lacions, més enllà del simple compliment de valors límit d’emissió.
3. Ampliació de l’àmbit d’aplicació
La Directiva amplia el seu abast a noves activitats i sectors, incloent-hi determinades explotacions ramaderes intensives i altres activitats que fins ara quedaven fora del règim DEI. Això pot suposar l’entrada al sistema de permisos ambientals integrats de molts operadors que no hi estaven subjectes.
4. Més transparència i control
Es reforcen les obligacions d’informació, inspecció i control, així com el règim sancionador, amb l’objectiu d’assegurar una aplicació més homogènia i efectiva de la normativa a tota la Unió Europea.
Què haurien de fer ja les empreses?
Tot i que el desplegament normatiu estatal encara està pendent, no és recomanable esperar per començar a actuar. Les empreses afectades haurien de plantejar-se ja, com a mínim:
- una anàlisi preliminar d’afectació per determinar si l’activitat entra dins l’àmbit d’aplicació de la Directiva
- una revisió de la situació ambiental actual respecte als nous requisits
- la planificació d’adaptacions tècniques, organitzatives o documentals
- la integració d’aquests canvis en l’estratègia empresarial a mitjà termini
En aquest context, el suport d’una consultoria ambiental especialitzada com pot ser clau per anticipar riscos, optimitzar inversions i garantir una adaptació eficient i segura al nou marc regulador.
Un canvi normatiu que cal abordar amb anticipació
La Directiva (UE) 2024/1785 marca un punt d’inflexió en la regulació de les emissions industrials. L’1 de juliol de 2026 no és només una data administrativa, sinó l’inici d’un nou escenari regulador que exigirà més planificació, més control i una gestió ambiental més integrada.
Avançar-se a aquests canvis és, sens dubte, la millor estratègia i a auma et podem ajudar auma