La implantació de Centres de Dades a Catalunya i a l’Estat s’ha accelerat de manera exponencial. La necessitat de processar dades en proximitat —tant per a la Intel·ligència Artificial, com per als serveis al núvol— ha convertit el nostre territori en un node estratègic del sud d’Europa. Aquest creixement no és circumstancial, sinó que respon a un canvi profund en la manera com empreses, administracions i ciutadania generen i consumeixen informació.
Tanmateix, aquest boom ha arribat en un moment de màxima sensibilitat territorial. L’estrès hídric, la volatilitat energètica i les expectatives de sostenibilitat situen aquests projectes en un escrutini sense precedents. Un Centre de Dades, avui, només és viable si és capaç d’integrar-se amb el territori i no competir pels recursos escassos amb la població i la indústria tradicional.
Un Centre de Dades no és només un edifici ple de servidors; és una infraestructura que ha de practicar, des del primer minut, simbiosi territorial.
Ubicació, energia i sobirania digital
Escollir la ubicació d’un centre de dades ja no depèn únicament de la fibra òptica o la proximitat als grans clients. La condició indispensable és la disponibilitat energètica i la capacitat d’integrar fonts renovables sense tensar la xarxa local.
Es per això, que els promotors haurien de dissenyar el que s’anomena Campus Energètics, una nova generació d’infraestructures que:
- Hibriden fotovoltaica i consum utilitzant cobertes i espais adjacents per generar part del consum base.
- S’integren de manera intel·ligent amb la xarxa, incorporant sistemes d’emmagatzematge que permeten flexibilitzar el consum i, fins i tot, donar suport en moments de saturació.
- Contribueixen a la sobirania digital: reduir dependències externes reforça la competitivitat del territori.
Aquest enfoc va molt més enllà de la tria d’una parcel·la, implica ordenar el territori amb criteris digitals, energètics i climàtics.
L’aigua, el veritable blindatge davant la sequera
L’aigua és, probablement, el tema més sensible en el debat sobre centres de dades. Un Centre de Dades de mida mitjana pot arribar a consumir el mateix volum que una ciutat de 15.000 habitants si utilitza sistemes de refrigeració tradicionals.
Per això, qualsevol projecte que aspiri a obtenir el vistiplau de les administracions i de la societat ha de tenir un compromís clar, l’Impacte Hídric Zero.
En aquest sentit, s’han de dissenyar centres de dades que no depenguin de l’aigua potable per refrigerar i haurien d’utilitzar:
- Sistemes de Dry-Cooling i circuits tancats, que prioritzen el refredament per aire en la major part de l’any.
- Ús d’Aigua Regenerada, connectant el centre amb EDARs properes i convertint un residu en un recurs estratègic. Pla de reutilització de l’aigua regenerada a Catalunya
- Sistemes ZLD (Zero Liquid Discharge) que permeten reutilitzar internament l’aigua de manera indefinida.
Aquest blindatge hídrico-energètic ja no és un plus, és una condició de possibilitat. regenerada a Catalunya
La simbiosi tèrmica
Un Centre de Dades genera una quantitat constant de calor d’entre 30 i 40 °C. Fins fa poc, aquesta energia es dissipava a l’atmosfera amb escàs aprofitament. Darrerament, però, la mirada ha canviat i la calor residual és un recurs valuós en una economia circular real.
Així doncs, cal promoure la simbiosi tèrmica, integrant els centres de dades en ecosistemes locals:
- Xarxes de calorper escalfar piscines, equipaments públics i habitatges.
- Suport a la indústria agroalimentària amb calor per a hivernacles i processos d’assecat.
Així, el Data Center deixa de ser percebut com un consumidor intensiu de recursos i es converteix en un actor útil.
ESG i governança
El desplegament d’un centre de dades requereix navegar per una normativa ambiental, climàtica i territorial cada vegada més estricta. Els criteris ESG són auditables i vinculants. Les empreses que volen instal·lar-se a Catalunya han de demostrar eficiència extrema en:
- PUE (Power Usage Effectiveness)
- WUE (Water Usage Effectiveness)
- Traçabilitat de l’energia i ús de renovables
- Avaluació de riscos climàtics (CSRD / ESRS)
- Compliment del Passaport Digital de Producte (DPP) i la sostenibilitat digital europea Passaport Digital de Producte
A auma acompanyem els promotors des de l’enginyeria conceptual fins a la legalització, assegurant que els projectes responen a aquests nous estàndards i parlen el llenguatge que exigeixen reguladors i inversors.
Conclusió:
L’èxit en la implantació de centres de dades al nostre territori no vindrà determinat per la magnitud de la inversió, sinó per la intel·ligència de la seva integració. La sobirania digital només és possible si es construeix sobre una base sòlida, o sigui responsabilitat hídrica, eficiència energètica, governança transparent i retorn al territori.
Els centres de dades són la infraestructura invisible que sustenta la digitalització i la IA. Però perquè siguin acceptats i sostenibles cal que siguin, abans que res, bons veïns.