El biometà ha deixat de ser una tecnologia emergent per convertir-se en un vector estratègic de la transició energètica. A Catalunya i a Espanya, el debat ja no gira al voltant de la seva viabilitat tècnica o del seu valor climàtic —qüestions àmpliament contrastades—, sinó sobre com escalar el sector de manera ordenada, eficient i sostenible. El biometà: motor de canvi per a la transició energètica a Catalunya i Espanya | Fulls d’Enginyeria
Ens trobem davant d’un canvi de fase: el pas del projecte individual a la construcció d’un sector industrial. I aquest pas exigeix estratègia.
Un context amb potencial… i reptes estructurals
Espanya disposa d’un dels majors potencials de producció de biometà d’Europa, gràcies a la seva base agroindustrial, ramadera i de gestió de residus. Catalunya, en particular, concentra una elevada disponibilitat de recursos orgànics i una demanda industrial tèrmica significativa, elements clau per al desplegament del biometà.
Tanmateix, el sector encara arrossega reptes estructurals: fragmentació de projectes, processos administratius complexos, dificultats d’encaix territorial i una necessitat creixent de professionalització.
El creixement no serà automàtic. Cal definir estratègies clares.
1. De projectes «one‑off» a plataformes escalables
Una de les principals palanques de creixement és superar el model basat en projectes aïllats. L’escalabilitat del sector passa per carteres de projectes homogènies, estandardització tècnica i operativa, i replicabilitat administrativa. Estrategia-Catalana-Biogas-2030_AdG.pdf
A Catalunya i Espanya, això permet reduir riscos, accelerar terminis i facilitar l’entrada de capital institucional. El valor ja no resideix només en una planta, sinó en la capacitat de desplegar-ne moltes amb eficiència.
2. El control del recurs com a avantatge competitiu
En el biometà, la matèria primera no és una commodity abstracta: és territorial. Les estratègies de creixement més sòlides són aquelles que asseguren acords estables amb ramaders i agroindústria, integració amb sistemes de gestió de residus, i models de col·laboració a llarg termini amb el territori.
En un context com el català, amb alta densitat d’activitat agroindustrial, el control del recurs esdevé un factor clau de diferenciació i una condició indispensable per a la bancabilitat dels projectes.
3. Del productor d’energia al soci de la indústria
El creixement del biometà vindrà, en gran mesura, de la demanda industrial. Les empreses consumidores no busquen només gas renovable, sinó solucions de descarbonització a llarg termini, estabilitat de subministrament i alineació amb objectius ESG i regulació europea.
Això obliga el sector a evolucionar: de productor d’energia a soci estratègic de la indústria. A Catalunya, amb un teixit industrial divers i intensiu en calor, aquesta aproximació és especialment rellevant.
4. Integració vertical i diversificació de valor
Les estratègies de creixement més madures incorporen la integració vertical: producció de biometà, operació i manteniment, comercialització, gestió del digestat i fertilitzants, i garanties d’origen i serveis associats.
Aquest enfocament permet millorar marges, reduir dependències i convertir els projectes en infraestructures energètiques completes, no només en actius de generació.
5. Professionalització, governança i finançament estructurat
A mesura que el sector creix, també ho fan les exigències. El salt d’escala requereix estructures de governança sòlides, transparència i reporting, gestió professional del risc, i capacitat de diàleg amb inversors i administracions.
A Espanya, on el marc regulador encara evoluciona, aquesta professionalització és clau per generar confiança i consolidar el sector com a part estructural del sistema energètic. El potencial de producció de biometà a Espanya permetria cobrir prop del 43% de la demanda nacional de gas natural | EIC
Catalunya i Espanya davant el repte del creixement
El potencial del biometà és indiscutible, però el seu desplegament dependrà de la capacitat del sector per pensar en clau estratègica, integrar territori, indústria i finançament, i executar amb visió de llarg termini.
El futur del biometà no es decidirà només a les plantes, sinó a les decisions que es prenguin avui sobre models de creixement, col·laboració i escala. Convertir el biometà en una infraestructura clau del país és possible. Però exigeix passar del projecte a la plataforma.
auma auma acompanya aquest canvi de fase del sector del biometà des d’una visió integral, combinant coneixement tècnic, estratègia empresarial i comprensió profunda del territori. En un context com el català i l’espanyol, on el repte ja no és demostrar el potencial del biometà sinó desplegar-lo amb criteri, rigor i escala, la diferència la marquen les decisions estratègiques preses des de l’inici.
Des de la definició del model de projecte fins a l’estructuració de plataformes escalables, la relació amb el territori i la integració amb la demanda industrial, el creixement del sector exigeix enfocaments madurs i executables. Convertir el biometà en una infraestructura energètica clau del país és possible, però requereix visió a llarg termini, capacitat d’execució i aliances sòlides.
És en aquest punt on la bioenergia deixa de ser una oportunitat teòrica per esdevenir una realitat industrial.