En el camí cap a la neutralitat climàtica, la descarbonització del sector elèctric ha avançat amb pas ferm gràcies a la fotovoltaica i l’eòlica. No obstant això, el gran repte pendent continua sent el sector tèrmic. Moltes indústries depenen de processos de combustió que requereixen altes temperatures, on l’electrificació no és tècnicament viable o resulta econòmicament prohibitiva. És aquí on el biogàs i el biometà deixen de ser una promesa de futur per convertir-se en l’eina d’acció immediata més eficaç.
Un recurs infrautilitzat amb un potencial estratègic
Espanya es troba en una posició privilegiada. Som el tercer país de la Unió Europea amb més potencial de producció de biometà, gràcies a la potència del nostre sector agropecuari i la indústria agroalimentària. Fins fa poc, el biogàs es veia principalment com una solució de gestió de residus in situ. Avui, la perspectiva ha canviat: és un actiu energètic que permet tancar el cercle de l’economia circular.
El pas del biogàs (utilitzat normalment en motors de cogeneració) al biometà (biogàs depurat o upgrading que es pot injectar a la xarxa de gas natural) és el que està transformant el sector el 2026. Aquest gas renovable és totalment intercanviable amb el gas natural fósil, permetent a la indústria descarbonitzar-se sense haver de canviar les seves calderes, forns o infraestructures de transport.
El marc d’incentius: Certificats i Garanties d’Origen
L’impuls definitiu a aquesta tecnologia no només ve de la tecnologia, sinó del mercat. El sistema de Garanties d’Origen (GdO) de gasos renovables, ja plenament operatiu, permet a les empreses certificar que el gas que consumeixen és d’origen renovable.
A més, la pressió de la Directiva d’Energies Renovables (RED III) i el preu dels drets d’emissió de CO2 (ETS) fan que el biometà sigui cada cop més competitiu. Per a una indústria, consumir biometà no és només una qüestió de responsabilitat corporativa; és una estratègia de protecció davant la volatilitat dels mercats fòssils i una forma de complir amb les exigents auditories ambientals actuals.
De la teoria a la pràctica: Reptes de l’enginyeria
Passar del potencial a l’acció requereix una enginyeria de precisió. No tots els residus són iguals i no tots els processos d’actualització (upgrading) són òptims per a cada ubicació. Des d’auma, identifiquem tres pilars crítics per a l’èxit d’un projecte de gas renovable:
- L’estabilitat del subministrament (Feedstock): La clau de la rendibilitat d’una planta de biogàs és la garantia d’un subministrament constant i homogeni de matèria orgànica (purins, fums de l’escorxador, residus vegetals o fangs de depuradora).
- L’eficiència del procés de digestió: L’optimització dels digestors anaeròbis per maximitzar la producció de metà i reduir els temps de retenció.
- La logística d’injecció o autoconsum: Analitzar si la planta té accés a la xarxa de gas o si la millor estratègia és l’autoconsum tèrmic directe en processos industrials propers, evitant els costos de compressió i transport.
Més enllà de l’energia: El biofertilitzant
Un aspecte que sovint s’oblida en l’acció climàtica és el subproducte del biogàs: el digestat. En un context on els fertilitzants químics tenen un alt cost energètic i ambiental, el digestat es posiciona com un fertilitzant orgànic d’alta qualitat. L’acció industrial en biogàs contribueix, per tant, a la sobirania alimentària i a la regeneració dels sòls, tancant realment el cicle de la matèria orgànica.
El paper d’auma en el desplegament del biometà
La complexitat d’un projecte de biogàs no és només tècnica, sinó també administrativa i ambiental. Els tràmits per obtenir les autoritzacions ambientals integrades, la gestió dels residus i la certificació de les garanties d’origen requereixen un acompanyament expert.
A auma treballem per transformar aquest potencial teòric en projectes executables. Realitzem des de l’estudi de viabilitat inicial i l’anàlisi del feedstock fins a la tramitació administrativa i el disseny de l’enginyeria de detall. Creiem que el biometà és la peça que faltava per fer realitat la transició tèrmica de la nostra indústria.
Conclusió
El 2026 és l’any de l’acció per als gasos renovables. El biometà ja no és una alternativa experimental, sinó una solució industrial madura que aporta fermesa al sistema energètic i circularitat a l’economia. Aquelles empreses que sàpiguen aprofitar avui el potencial tèrmic dels seus residus seran les líders competitives d’un demà descarbonitzat.