Skip to Content
  • Català English (UK) Español

  • Segueixi amb nosaltres
auma consulting
  • 0
    La meva Cistella
  • 0
    Llista de preferits
  • Inicia sessió
  • Solucions
  • Àmbits
  • Mercats
  • Academia
  • Actualitat
    • Notícies
    • Casos d'èxit
  • Sobre nosaltres
  • Ajuda
  • Parlem del teu projecte
auma consulting
  • 0
  • 0
    • Solucions
    • Àmbits
    • Mercats
    • Academia
    • Actualitat
      • Notícies
      • Casos d'èxit
    • Sobre nosaltres
    • Ajuda

  • Segueixi amb nosaltres
  • Català English (UK) Español
  • Inicia sessió
  • Parlem del teu projecte
  • Tots els blogs
  • Notícies
  • La biodiversitat deixa de ser un capítol i passa a ser una sèrie de dades
  • La biodiversitat deixa de ser un capítol i passa a ser una sèrie de dades

    El projecte de pla nacional de restauració ja és a Brussel·les i el borrador és públic. Per a promotors, indústria i ajuntaments, això converteix la biodiversitat en una obligació mesurable — i, per tant, en un problema d'enginyeria.
    30 de setembre de 2026 per
    Marc Oliva Carbonell

    Durant anys, el capítol de fauna i flora d'un estudi d'impacte ambiental ha estat la part del document que gairebé ningú discutia amb xifres a la mà. S'inventariava, es descrivia, es proposaven mesures correctores i es tancava. La part energètica del projecte es defensava amb corbes i balanços; la part de biodiversitat, amb adjectius.

    Això s'està acabant. I no per un canvi de sensibilitat, sinó per un canvi de mètrica.

    Què canvia, exactament

    El Reglament (UE) 2024/1991, relatiu a la restauració de la natura, és vigent des del 18 d'agost de 2024. És un reglament, no una directiva: no espera transposició. Fixa que la Unió ha de tenir mesures de restauració en marxa com a mínim al 20 % de les zones terrestres i marines el 2030, i a tots els ecosistemes que ho necessitin el 2050.

    El calendari espanyol ja avança: el 31 d'agost de 2026 el MITECO va remetre a la Comissió Europea el projecte de pla nacional de restauració, i el 25 de setembre el borrador es va fer públic al web del MITECO amb caràcter provisional. La versió final s'haurà de remetre abans de l'1 de setembre de 2027.

    Per a un enginyer, la novetat no és l'objectiu. És que l'objectiu ve acompanyat de fites, indicadors i mecanismes de seguiment. Un objectiu amb indicador és un objectiu que algú comprovarà. I un indicador que algú comprovarà necessita un mètode de mesura defensable, no una redacció convincent.

    Tres fronts que arriben abans del que sembla

    Promotors de renovables. El programa de vigilància ambiental deixa de ser un informe que es diposita i passa a ser una sèrie que es compara. A això s'hi suma el projecte de reial decret de protecció de l'avifauna davant les infraestructures energètiques, en informació pública des del 12 de març de 2025 i encara no aprovat, que substituiria el RD 1432/2008 i generalitzaria mostreigs harmonitzats de mortalitat, sistemes automàtics d'aturada d'aerogeneradors o observadors in situ i aturades programades per quiròpters. Cap d'aquestes mesures és especialment cara si es dissenya des del disseny del parc; totes ho són si arriben com a condició sobrevinguda amb la planta ja construïda.

    Administracions locals. Els objectius d'ecosistemes urbans s'apliquen als municipis classificats per Eurostat com a DEGURBA 1 (ciutats) i DEGURBA 2 (pobles i zones suburbanes). El MITECO ha posat a disposició un visor cartogràfic amb la delimitació d'aquestes zones. El primer deure d'un ajuntament, ara que el borrador ja és públic, és saber quina delimitació té assignada — perquè si no la revisa ell, la fixarà el pla per ell.

    Indústria. El principi de no deteriorament i els condicionants d'hàbitat no afecten només les noves implantacions: afecten ampliacions, captacions d'aigua i modificacions substancials d'autorització. I, en paral·lel, la biodiversitat ja apareix a les diligències degudes i als plecs de finançament, on una condició ambiental sense sèrie de dades al darrere es tracta com un risc obert.

    Per què això és enginyeria de mesura, no redacció

    Aquí és on la conversa es torna tècnica de debò, i on es decideix si la peça aguanta:

    Un recompte no és una taxa. Els exemplars trobats en una prospecció no són la mortalitat. Cal corregir per eficiència de cerca i per permanència de cadàvers, i tots dos factors depenen del terreny, de l'època de l'any i de qui busca. Sense aquesta correcció, dues plantes idèntiques poden donar xifres que no es poden comparar entre elles — ni amb elles mateixes d'un any a l'altre.

    El disseny del mostreig decideix si el número significa res. Freqüència de visites, radi de prospecció, estratificació per unitats d'hàbitat, estacionalitat. Un mostreig mal dimensionat no dona una xifra dolenta: dona una xifra que no es pot defensar davant de ningú.

    Sense línia base no hi ha demostració. Un seguiment que comença el dia que la instal·lació arrenca pot descriure un estat, però no pot atribuir un efecte. La comparació abans/després amb control és el que converteix una dada en un argument.

    La continuïtat de la sèrie és l'actiu. Canviar de mètode a mig camí destrueix la comparabilitat. És exactament la mateixa lliçó que ja hem après amb qualsevol línia base energètica: el valor no és el número d'aquest any, és la sèrie.

    Quatre errors que veiem repetir-se

    Després de molts programes de vigilància ambiental, el patró es repeteix:

    • Dissenyar el seguiment per complir, no per decidir. Si el resultat no pot canviar cap decisió d'operació, el pressupost del seguiment és una despesa, no una inversió.
    • Publicar indicadors sense nivell de confiança declarat. Una xifra sense incertesa associada no és una xifra: és una opinió amb decimals.
    • No definir cap llindar d'activació. Si ningú ha escrit per endavant què passa quan l'indicador es dispara, la resposta serà improvisada i tardana.
    • Guardar les dades en informes i no en base de dades. El que no és consultable ni agregable no és una sèrie; és un arxiu.

    Quatre passos que es poden començar ara

    Ara que el borrador és públic i entrem en la fase d'observacions de la Comissió Europea, hi ha marge tècnic per anticipar. Quatre passos que no requereixen esperar la versió final del pla:

    1. Situar-se al mapa. Delimitació d'ecosistema urbà si ets municipi; proximitat a ZEPA, plans de recuperació autonòmics i àrees prioritàries si ets promotor o indústria.
    2. Auditar la sèrie que ja tens. Mètode aplicat, cobertura temporal, buits, canvis de protocol. Sovint hi ha més dades de les que es creu, mal endreçades.
    3. Definir línia base i llindars d'activació abans que els defineixi una condició de la declaració d'impacte ambiental.
    4. Posar la dada en un sistema. Una base de dades consultable, amb metadades de mètode, val més que deu informes impecables.

    Anticipar no és córrer: és decidir amb temps

    La biodiversitat està fent el mateix camí que va fer l'energia: de tema qualitatiu a disciplina de mesura. I quan un tema es converteix en mesura, deixa de ser una qüestió d'opinió i passa a ser una qüestió d'enginyeria. Aquí és on una firma independent, sense cap producte a col·locar, pot dir-te el que la dada diu i no el que t'agradaria que digués.

    Si ets ajuntament DEGURBA 1 o 2 i vols saber què implica la teva delimitació d'ecosistema urbà, o si ets promotor o indústria i el que necessites és revisar el disseny del teu programa de vigilància ambiental abans que arribi la pròxima condició, escriu-nos.



    en Notícies
    # Administracions públiques Consultoria Energies renovables Enginyeria Medi ambient Projectes
    Marc Oliva Carbonell 30 de setembre de 2026
    Comparteix aquesta publicació
    Etiquetes
    Administracions públiques Consultoria Energies renovables Enginyeria Medi ambient Projectes
    Tens un repte ambiental o energètic?

    Darrere de cada article hi ha un equip que ho aplica cada dia. Parlem-ne.

    Parlem del teu projecte Veure les solucions 360° →
    auma Consultors

    ENVIRONMENT & ENERGYEngineering purpose

    Consultoria i enginyeria ambiental i energètica. Independents des de 1993, ajudem la indústria, les utilities, els promotors de renovables i les administracions a decidir, tramitar i executar amb rigor tècnic.

    Què fem
    • Solucions 360°
    • Serveis
    • Mercats
    • Àmbits
    • Academy
    • Notícies
    • Casos d'èxit
    Empresa
    • Sobre nosaltres
    • Treballa amb nosaltres
    • Avís legal
    • Política de privacitat
    • Canal ètic
    • Atenció al client
    Contacte

    Carrer Nicaragua 137, desp. 14
    08029 Barcelona

    +34 933 63 30 08

    auma@auma.es

    Parlem del teu projecte
    Butlletí d'actualitat

    Normativa i tendències en medi ambient i energia, un cop al mes.

    Gràcies per subscriure-t'hi!

    Subscriu-m'hi
    Copyright © auma
    Català | English (UK) | Español
    Powered by Odoo

    We use cookies to provide you a better user experience on this website. Cookie Policy

    Només essencials Estic d'acord